Sortides per començar a pledejar en la Bici

Primera Ruta per anar en Bicicleta  

Aqui  proposem algunes sortides per anar el la Bicicleta en principi son saus  que tenen alguna dificultar que altre per les puijades pero es pot fer amb tranquilitat i disfrutan al mig ambient o per on va la ruta i si aneu amb 
nens persones amics o  principiants gaudireu molt pel  la ruta 

La Primera que  proposo es la Ruta del Ferro antiga ruta de ferrocarril convencional que anava de Ripoll  fins  Sant Joan de les Abadedes,  comarca del Ripolles 

la ruta surt  al 

La ruta està molt indicada. Només cal saber que en sortir de l'estació del tren s'ha d'agafar el carrer que ès al carrer d' estació fins arrivar una retonda  cap a l'esquerra i de seguida es troben els primers senyals. A un quilòmetre de l'estació comença 

La Ruta del Ferro i del Carbó, en al·lusió a la important tradició de la farga al Baix Ripollès i a l’ extracció de carbó a les mines d’ Ogassa, ressegueix el trajecte que feia el tren antigament.


 Els 12 km de via han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig a peu o en bicicleta i per recordar-nos un passat industrial del qual avui som hereus. El tram Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l´any 1967. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, per la seva banda, es va mantenir en actiu fins a l´any del seu centenari, el 1980. 


La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d´altitud, amb Sant Joan de les Abadesses (775 m). Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació; el desnivell total és de 160 metres i hi ha un suau pendent de l´1%. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l´edifici de l´antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. 


Ruta opcional per fer-la es una mica mes dura que la  s' afet 
Sortint de l´estació, a uns 300 metres, la via creua la carretera d´Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. Cada vegada que travessem una carretera, un empedrat al paviment de la via i la bona senyalització de tot el recorregut ens posaran en alerta. A uns 500 metres de l´estació la via travessa un GR i, poc després, torna a creuar la carretera. El trajecte és plàcid i transcorre sense problemes fins a uns dos quilòmetres de Sant Joan, on es troba el carregador de Toralles que rebia el carbó procedent del ferrocarril miner d´Ogassa. Seguim per un tram de pujada i arribem a les mines de carbó d’Ogassa (975 m), a quatre quilòmetres justos de l´estació de Sant Joan de les Abadesses i a tretze quilòmetres de Ripoll. 




NOTES D' INTERÈS  DE LA RUTA DEL FERRO

Ripoll :

De ben segur, el primer que us deu venir a cap quan parlem de Ripoll  és  el monestir
de Santa Maria, amb La impressionant portalada esculpida en pedra que recull escens
De  l'  Antic i nou testament, el claustre de dos pisos, el seus absis, i les tombes des  
Principals nobles de la corona catalana.



Sant Joan de les Abadesses  
La història de la vila va íntimament lligada al monestir. Aquest fou fundat l'any 887
per Guifre el Pelós, Que va posar la seva filla  Emma al capdavant de la comunitat
benedictina.


Les abadesses van perdurar fins al 1017, any en què van ser expulsades per una
butlla papal acusades de desordres, episodi històric que, temps a venir, faria néixer
la llegenda del Comte Arnau.


Amb la expulsió de les abadesses es van anar succeint comunitats de monjos
agustinians i benedictins, que van mantenir i augmentar el prestigi del monestir.


La importància del seu arxiu i la troballa del cançoner trobadorescens
donen fe de la important vida cultural que movia el monestir.







Palau abadia  

Ogassa


Situat al cor del Ripollès. , un poble miner des de l'any 1761. Aquí baixem i visitem l
La Capella de Santa Bàrbara

Es tracta d'un edifici neogòtic construït pels miners a la segona meitat dels. XIX.
Pugem al Carrilet i tornem a Camprodon per la carretera que passa pel poble de
Sant Joan de les Abadesses i Ripoll





Aqui teniu altre Ruta desde Martorell fins al Prat del LLobregat

MARTORELL - EL PRAT, TOT AL LLARG DEL RIU LLOBREGAT  - 33 km.

 


De origen romano, formaba parte de la Vía Augusta siendo construido alrededor del año 10 a.C.3​ para ser transitado por carros de bueyes, con una longitud de 130 metros,3​ con una calzada ancha y prácticamente horizontal, como se puede ver en los extremos, y con una pila en medio del lecho del río.

De la época romana se conservan los estribos del puente, hechos con grandes sillares, con inscripciones de las legiones que trabajaron (legiones X GeminaIV Macedonica y VI Victrix), y un arco triunfal honorífico en el margen izquierdo, probablemente del siglo II.4​ Hasta el siglo XIV fue el único puente del valle bajo del Llobregat.4

El puente fue destruido por el río, que se llevó la pila central, estando documentada una reconstrucción en el año 1143.3​ Posteriormente se reconstruyó como puente gótico con un solo arco, obra iniciada en el 1283 y acabada alrededor del 1295,3​ bajo la dirección de Bernat Sellés, con dos arcos ojivales, el mayor de 21 metros de altura y 43 de ancho,4​ para evitar el efecto de las riadas. El nuevo perfil y la menor anchura ya no eran adecuadas per la circulación rodada, pero sí para el transporte con animales de carga, mucho más utilizado en la Edad Media.

Fue restaurado en el año 1768 por el ingeniero militar Juan Martín Cermeño. En enero de 1939 el arco central fue destruido por el Ejército Popular de la República en retirada, siendo reconstruido en 1963, manteniendo la estructura gótica de la reforma de 1283.4



0           el camí surt de just el darrera de l'estació de Martorell-Vila del "Carrilet" (Ferrocarrils de la Generalitat). Anem per l'andana i baixem una rampeta i ja a la dreta hi ha el camí que fa una forta però curta pujada a fregar d'unes cases, per a continuar pel costat d'una tanca i paral·lel a l'autopista

1,210     tenim una mena de xemeneia a l'esquerra amb unes marques blanca i lila i comencem a baixar, deixem l'autopista i ja clissem el Llobregat

1,960   anem a petar del dret al riu en una cruïlla, girem a l'esquerra i trobem alguns fruiters, canyes i les vies del tren i pedalem tot tenint a la dreta el curs de l'aigua que no la deixarem durant una bona estona

3,570     pas per sota un pont de l'autopista i a 250 m un altre de color blau

5,500     molta contaminació a l'esquerra

5,700     pas per sota un altre pont blau

7,530     a l'esquerra veiem unes naus industrials i a la dreta el riu i més enllà els túnels de l'autopista

7,700     anem a parar a una esplanada i baixem pel caminoi de la dreta

8,050     a la cruïlla, cap a la dreta i a 40 metres passem una riera seca

8,260     a l'encreuament cap a la dreta

8,340     ens topem amb una porta (d'una mena de caseta) i continuem pel camí de l'esquerra; a 120 m hi ha dues portes i sortirem per la de la dreta     

9,800     a la cruïlla, ara amb asfalt, cap a la dreta

10,400   a l'esquerra hi ha una zona de pic-nic i d'aparells de gimnàstica

10,780   acaba l'asfalt

11,220   intersecció de camins, doncs el de la dreta a frec del riu

11,910   per sota un pont gros

13,220   zona de pic-nic de Molins de Rei (el camí de l'esquerra va al poble, que té Renfe)

13,300   aiguamolls de Molins

14,040   pas per sota d'un pont blanc 

14,110   a la cruïlla, el camí de més a la dreta

14,560   peu a terra per passar una pedra

14,610   girem a l'esquerra (recte és tancat) i deixarem el riu

14,760   tombarem a la dreta i pedalarem tot tenint a l'esquerra l'autopista

15,920   pas per sota dos ponts seguits

17,060   a la dreta gran àrea de pic-nic de Sant Joan Despí

17,320   pont per sobre d'un canal i principi d'obres i el camí mig de terra mig d'asfalt

17,860   intersecció de dos camins, tirarem recte (el que fa pujada a l'esquerra va a St. Joan)

18,830   acaba l'asfalt i tot agafant el caminoi de més a la dreta retrobarem de seguida el riu i la pista es va fent cada cop més estreta, passa pel mig de barraquetes i hortets, fins a donar pas només d'un en un

19,830   peu a terra per passar una pedrota

20,140   cruïlla, baixarem per la dreta i passarem per sota el pont del carrilet i a 470 m el pont de la carretera de Sant Boi

20,720   pujarem per tal d'anar per la senda superior (també es pot fer per la de baix)

21,470   a l'esquerra pont de ferro per a vianants que dóna pas a Cornellà

24,970   pont del Prat, anirem a la dreta per tal de travessar el riu

25,330   carretera i rotonda direcció al Prat, per sota un túnel

26,080   per sota un altre pont on hi ha un semàfor i tirar recte pel lateral (a la dreta entraríem a la població del Prat)

27,370   rotonda direcció el Prat i Can Saio i a 380 m girarem a l'esquerra pel Camí de la Marina entre horts, que primer està asfaltat però amb molts pegats    

29,830   pontet groc per sobre un canal i tirar recte (hi ha obres de l'aeroport)

32,830   girar a l'esquerra per l'asfalt

33,000   platja del Prat

 



Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle x, molt abans de la creació del nucli urbà. El primer document escrit que fa referència al Prat data de l'any 965 i és una escriptura de donació on es fa partícip d'un tros de terra, prop de l'anomenat estany de Llanera a la part del delta del Llobregat. Així, el Prat era en aquell temps anomenat Llanera.[3] Els conreus fonamentals del segle xi, que subsistiren durant tota l'Edat Mitjana, són el blat i la vinya. Durant la mateixa època s'hi planten nombrosos arbres, prenent així un aspecte menys desolat i àrid. Comencen a trobar-se les primeres cases, amb una cort al costat, per al bestiar, i al davant l'era de batre. Són d'aquesta època els primers pous d'algunes masies, gairebé superficials, encara d'aigües no potables. El paratge continua anomenant-se Llanera. La primera referència a un pagès pratenc identificat és Ramon Gerbert del Casal de Jovan.[3]

Al segle xii, les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se "mansos" i són construïdes de pedra i calç, amb un celler per a l'elaboració del vi. Continua predominant el cultiu de la vinya. Hi ha les primeres referències d'aus als masos i dels capons de Nadal. Les masies, però, no passen d'una dotzena. El 1143 es té referència de la qual podria haver estat la primera riuada històrica. La primera referència del Prat de la Llanera és del 1158. Posteriorment, passà a anomenar-se el Prat a seques.

Al segle xiii, l'any 1283, s'erigeix una ermita posada sota l'advocació de Sant Pau, vora el mas del mateix nom, a la part superior del Prat. Barceló Vidal, que n'era el masover, fou el primer ermità-pagès. A partir d'aquest moment als feligresos no els caldrà anar a oir missa a Sant Boi els dies festius.[3]

Al segle xiv, l'any 1327, El Prat disposava del servei d'una barca de passatge, ja que una part de l'actual terme formava, des de l'any 1211 fins al 1490 una illa, anomenada Illa de Banyols, formada per dues lleres vives del riu Llobregat. Aquesta barca era imprescindible per connectar amb la Ciutat de Barcelona, fins a l'any 1873, en què es va construir el primer pont del terme.[4]

A finals del segle xvii el Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des de 1689.





Ruta molt maca per Gallecs

GALLECS

 

km

0             estació de Parets, sortim cap a l'esquerra (pel pàrquing) i baixem per l'avinguda de l' Estació

1             arribem a una carretera i girem cap a l'esquerra i de seguida tombem a la dreta, passem per sobre d'un pont i tirem recte (a partir d'ara per camins de terra) fins a tocar d'una masia, i a la dreta. Just abans d'una altra masia, agafem un trencat de l'esquerra que fa pujada. A dalt estant, a la dreta cap a la masia Can Cònsol

2,170       al poc d'haver-la passat trobem un encreuament i a la dreta direcció Torre Malla que fa baixada

2,460       trobarem el safareig de Can Malla amb una font d'aigua potable però tova i sosa, i tornem a pujar pel mateix camí

2,780       estem a dalt i tirem a la dreta cap al bosquet de Can Malla i direcció també al bosc de Can Vèira, al que ara per ara, però, no hi anirem

4,000       topem amb la carretera que traspassarem per tal de continuar per la pista principal

5,930       arribem a una cruïlla de camins i agafarem la pista de l'esquerra

6,940       ensopeguem amb una cadena que barra un camp, el traspassem i prosseguirem també per la pista principal

7,550       anirem a donar a una carretera (que està en obres), girarem a l'esquerra i pujarem (els següents quilòmetres seran de carretera, per tant pedalarem per asfaltat)

8,380       trobarem un barri de Palau de Plegamans i a la mateixa cruïlla tirarem avall pel carrer Garraf

8,680       topem amb la carretera nacional i a l'esquerra

10,330     al pont direcció Sabadell, l'agafarem i a dalt anirem direcció Granollers

11,100     i a la següent cruïlla direcció Gallecs

11,470     anirem en compte ja que a l'alçada d'un camp de futbol girarem a l'esquerra (una altra vegada camins de terra)

11,770     començarem a passar el bosc de Can Vèire per un pontet de fusta i pujarem fins els indicadors (de color verd que anirem trobant per tot el recorregut)

12,000     al capdamunt tirarem a la dreta direcció Can Jornet Petit

12,740     arribem a una carretera i a l'esquerra i de seguida un camí a la dreta direcció als aiguamolls de Can Salvi i Santa Maria de Gallecs

14,180     veurem l'església de Santa Maria de Gallecs i tirarem recte amunt pel camí dels Bandolers

15,330     a frec d'unes antenes girarem a l'esquerra

15,540     ultrapassem un dipòsit d'aigua a la dreta

16,000     baixarem pel camí de l'esquerra bastant pedregós (una mica més endavant hi ha un mirador  i el camí que segueix va a parar a Mollet)

17,300     cruïlla (i espai sota un gran arbre per dinar) que a la esquerra va a parar una altra vegada als aiguamolls i a la dreta cap a Mollet

18,000     dues alternatives: es pot anar a l'esquerra per un pontet de fusta cap a Mollet, per sota l'autopista, o a la dreta que també per sota el pont de l'autopista entrem a Mollet

18,100     a la ciutat tirar pel carrer Gallecs i a la intersecció amb l'avinguda Rivoli a la dreta i a la rotonda girar per baixar pel carrer Caldes que uns metres més avall canvia de nom per dir-se Gaietà Vinzia i arribats a Jaume I, a la dreta i al segon carrer a l'esquerra per la Rambla, que primer té el nom de Fiveller i després de Balmes fins a baix de tot

22,000     estació de la Renfe

               traspassarem les vies pel pas subterrani (escales) i tirarem pel carrer que tenim just enfront amb llambordes per tal d'anar a trobar un pont que fa una forta pujada i que passa per sobre l'autopista i ja a l'altra banda agafarem la pista de terra que davalla a tocar del riu 



Gallecs és un espai rural comprès entre els termes municipals de Mollet del Vallès i Parets del Vallès i que engloba una àrea natural de 755 hectàrees. El seu gran interès paisatgístic es deu al fet que es tracta d'un dels últims espais sense urbanitzar de la comarca.

Cap comentari: