nens persones amics o principiants gaudireu molt pel la ruta
La Primera que proposo es la Ruta del Ferro antiga ruta de ferrocarril convencional que anava de Ripoll fins Sant Joan de les Abadedes, comarca del Ripolles
la ruta surt al
La ruta està molt indicada. Només cal saber que en sortir de l'estació del tren s'ha d'agafar el carrer que ès al carrer d' estació fins arrivar una retonda cap a l'esquerra i de seguida es troben els primers senyals. A un quilòmetre de l'estació comença
La Ruta del Ferro i del Carbó, en al·lusió a la important tradició de la farga al Baix Ripollès i a l’ extracció de carbó a les mines d’ Ogassa, ressegueix el trajecte que feia el tren antigament.
Els 12 km de via han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig a peu o en bicicleta i per recordar-nos un passat industrial del qual avui som hereus. El tram Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l´any 1967. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, per la seva banda, es va mantenir en actiu fins a l´any del seu centenari, el 1980.
La ruta uneix Ripoll, a 682 metres d´altitud, amb Sant Joan de les Abadesses (775 m). Tot el traçat és asfaltat i està flanquejat per vegetació; el desnivell total és de 160 metres i hi ha un suau pendent de l´1%. Aquest tram de la via comença al quilòmetre 9, just davant de l´edifici de l´antiga estació de Sant Joan de les Abadesses.
Ruta opcional per fer-la es una mica mes dura que la s' afet
Sortint de l´estació, a uns 300 metres, la via creua la carretera d´Ogassa i comença a ascendir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. Cada vegada que travessem una carretera, un empedrat al paviment de la via i la bona senyalització de tot el recorregut ens posaran en alerta. A uns 500 metres de l´estació la via travessa un GR i, poc després, torna a creuar la carretera. El trajecte és plàcid i transcorre sense problemes fins a uns dos quilòmetres de Sant Joan, on es troba el carregador de Toralles que rebia el carbó procedent del ferrocarril miner d´Ogassa. Seguim per un tram de pujada i arribem a les mines de carbó d’Ogassa (975 m), a quatre quilòmetres justos de l´estació de Sant Joan de les Abadesses i a tretze quilòmetres de Ripoll.
MARTORELL - EL PRAT, TOT AL LLARG DEL RIU LLOBREGAT - 33 km.
De origen romano, formaba parte de la Vía Augusta siendo construido alrededor del año 10 a.C.3 para ser transitado por carros de bueyes, con una longitud de 130 metros,3 con una calzada ancha y prácticamente horizontal, como se puede ver en los extremos, y con una pila en medio del lecho del río.
De la época romana se conservan los estribos del puente, hechos con grandes sillares, con inscripciones de las legiones que trabajaron (legiones X Gemina, IV Macedonica y VI Victrix), y un arco triunfal honorífico en el margen izquierdo, probablemente del siglo II.4 Hasta el siglo XIV fue el único puente del valle bajo del Llobregat.4
El puente fue destruido por el río, que se llevó la pila central, estando documentada una reconstrucción en el año 1143.3 Posteriormente se reconstruyó como puente gótico con un solo arco, obra iniciada en el 1283 y acabada alrededor del 1295,3 bajo la dirección de Bernat Sellés, con dos arcos ojivales, el mayor de 21 metros de altura y 43 de ancho,4 para evitar el efecto de las riadas. El nuevo perfil y la menor anchura ya no eran adecuadas per la circulación rodada, pero sí para el transporte con animales de carga, mucho más utilizado en la Edad Media.
Fue restaurado en el año 1768 por el ingeniero militar Juan Martín Cermeño. En enero de 1939 el arco central fue destruido por el Ejército Popular de la República en retirada, siendo reconstruido en 1963, manteniendo la estructura gótica de la reforma de 1283.4
0 el camí surt de just el darrera de l'estació de Martorell-Vila del "Carrilet"
(Ferrocarrils de la Generalitat). Anem per l'andana i baixem una rampeta i ja a
la dreta hi ha el camí que fa una forta però curta pujada a fregar d'unes
cases, per a continuar pel costat d'una tanca i paral·lel a l'autopista
1,210 tenim una mena de xemeneia a l'esquerra amb unes marques blanca i
lila i comencem a baixar, deixem l'autopista i ja clissem el Llobregat
1,960 anem a petar del dret al riu en una cruïlla, girem a l'esquerra
i trobem alguns fruiters, canyes i les vies del tren i pedalem tot tenint a la
dreta el curs de l'aigua que no la deixarem durant una bona estona
3,570 pas per sota un pont de l'autopista i a 250 m un altre de color
blau
5,500 molta contaminació a l'esquerra
5,700 pas per sota un altre pont blau
7,530 a l'esquerra veiem unes naus industrials i a la dreta el riu i
més enllà els túnels de l'autopista
7,700 anem a parar a una esplanada i baixem pel caminoi de la dreta
8,050 a la cruïlla, cap a la dreta i a 40 metres passem una riera seca
8,260 a l'encreuament cap a la dreta
8,340 ens topem amb una porta (d'una mena de caseta) i continuem pel
camí de l'esquerra; a 120 m hi ha dues portes i sortirem per la de la dreta
9,800 a la cruïlla, ara amb asfalt, cap a la dreta
10,400 a l'esquerra hi ha una zona de pic-nic i d'aparells de gimnàstica
10,780 acaba l'asfalt
11,220 intersecció de camins, doncs el de la dreta a frec del riu
11,910 per sota un pont gros
13,220 zona de pic-nic de Molins
de Rei (el camí de l'esquerra va al poble, que té Renfe)
13,300 aiguamolls de Molins
14,040 pas per sota d'un pont blanc
14,110 a la cruïlla, el camí de més a la dreta
14,560 peu a terra per passar una pedra
14,610 girem a l'esquerra (recte és tancat) i deixarem el riu
14,760 tombarem a la dreta i pedalarem tot tenint a l'esquerra
l'autopista
15,920 pas per sota dos ponts seguits
17,060 a la dreta gran àrea de pic-nic de Sant Joan Despí
17,320 pont per sobre d'un canal i principi d'obres i el camí mig de
terra mig d'asfalt
17,860 intersecció de dos camins, tirarem recte (el que fa pujada a
l'esquerra va a St. Joan)
18,830 acaba l'asfalt i tot agafant el caminoi de més a la dreta
retrobarem de seguida el riu i la pista es va fent cada cop més estreta, passa
pel mig de barraquetes i hortets, fins a donar pas només d'un en un
19,830 peu a terra per passar una pedrota
20,140 cruïlla, baixarem per la dreta i passarem per sota el pont del
carrilet i a 470 m el pont de la carretera de Sant Boi
20,720 pujarem per tal d'anar per la senda superior (també es pot fer per
la de baix)
21,470 a l'esquerra pont de ferro per a vianants que dóna pas a Cornellà
24,970 pont del Prat, anirem a
la dreta per tal de travessar el riu
25,330 carretera i rotonda direcció al Prat, per sota un túnel
26,080 per sota un altre pont on hi ha un semàfor i tirar recte pel
lateral (a la dreta entraríem a la població del Prat)
27,370 rotonda direcció el Prat i Can Saio i a 380 m girarem a l'esquerra
pel Camí de la Marina entre horts, que primer està asfaltat però amb molts
pegats
29,830 pontet groc per sobre un canal i tirar recte (hi ha obres de
l'aeroport)
32,830 girar a l'esquerra per l'asfalt
33,000 platja del Prat
Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle x, molt abans de la creació del nucli urbà. El primer document escrit que fa referència al Prat data de l'any 965 i és una escriptura de donació on es fa partícip d'un tros de terra, prop de l'anomenat estany de Llanera a la part del delta del Llobregat. Així, el Prat era en aquell temps anomenat Llanera.[3] Els conreus fonamentals del segle xi, que subsistiren durant tota l'Edat Mitjana, són el blat i la vinya. Durant la mateixa època s'hi planten nombrosos arbres, prenent així un aspecte menys desolat i àrid. Comencen a trobar-se les primeres cases, amb una cort al costat, per al bestiar, i al davant l'era de batre. Són d'aquesta època els primers pous d'algunes masies, gairebé superficials, encara d'aigües no potables. El paratge continua anomenant-se Llanera. La primera referència a un pagès pratenc identificat és Ramon Gerbert del Casal de Jovan.[3]
Al segle xii, les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se "mansos" i són construïdes de pedra i calç, amb un celler per a l'elaboració del vi. Continua predominant el cultiu de la vinya. Hi ha les primeres referències d'aus als masos i dels capons de Nadal. Les masies, però, no passen d'una dotzena. El 1143 es té referència de la qual podria haver estat la primera riuada històrica. La primera referència del Prat de la Llanera és del 1158. Posteriorment, passà a anomenar-se el Prat a seques.
Al segle xiii, l'any 1283, s'erigeix una ermita posada sota l'advocació de Sant Pau, vora el mas del mateix nom, a la part superior del Prat. Barceló Vidal, que n'era el masover, fou el primer ermità-pagès. A partir d'aquest moment als feligresos no els caldrà anar a oir missa a Sant Boi els dies festius.[3]
Al segle xiv, l'any 1327, El Prat disposava del servei d'una barca de passatge, ja que una part de l'actual terme formava, des de l'any 1211 fins al 1490 una illa, anomenada Illa de Banyols, formada per dues lleres vives del riu Llobregat. Aquesta barca era imprescindible per connectar amb la Ciutat de Barcelona, fins a l'any 1873, en què es va construir el primer pont del terme.[4]
A finals del segle xvii el Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des de 1689.
GALLECS
km
0 estació
de Parets, sortim cap a l'esquerra
(pel pàrquing) i baixem per l'avinguda de l' Estació
1 arribem
a una carretera i girem cap a l'esquerra i de seguida tombem a la dreta, passem
per sobre d'un pont i tirem recte (a partir d'ara per camins de terra) fins a
tocar d'una masia, i a la dreta. Just abans d'una altra masia, agafem un
trencat de l'esquerra que fa pujada. A dalt estant, a la dreta cap a la masia
Can Cònsol
2,170 al poc
d'haver-la passat trobem un encreuament i a la dreta direcció Torre Malla que
fa baixada
2,460 trobarem
el safareig de Can Malla amb una font d'aigua potable però tova i sosa, i
tornem a pujar pel mateix camí
2,780 estem a
dalt i tirem a la dreta cap al bosquet de Can Malla i direcció també al bosc de
Can Vèira, al que ara per ara, però, no hi anirem
4,000 topem
amb la carretera que traspassarem per tal de continuar per la pista principal
5,930 arribem
a una cruïlla de camins i agafarem la pista de l'esquerra
6,940 ensopeguem
amb una cadena que barra un camp, el traspassem i prosseguirem també per la
pista principal
7,550 anirem a
donar a una carretera (que està en obres), girarem a l'esquerra i pujarem (els
següents quilòmetres seran de carretera, per tant pedalarem per asfaltat)
8,380 trobarem
un barri de Palau de Plegamans i a la mateixa cruïlla tirarem avall pel carrer
Garraf
8,680 topem
amb la carretera nacional i a l'esquerra
10,330 al pont
direcció Sabadell, l'agafarem i a dalt anirem direcció Granollers
11,100 i a la
següent cruïlla direcció Gallecs
11,470 anirem en
compte ja que a l'alçada d'un camp de futbol girarem a l'esquerra (una altra
vegada camins de terra)
11,770 començarem
a passar el bosc de Can Vèire per un pontet de fusta i pujarem fins els
indicadors (de color verd que anirem trobant per tot el recorregut)
12,000 al
capdamunt tirarem a la dreta direcció Can Jornet Petit
12,740 arribem a
una carretera i a l'esquerra i de seguida un camí a la dreta direcció als
aiguamolls de Can Salvi i Santa Maria de Gallecs
14,180 veurem
l'església de Santa Maria de Gallecs i tirarem recte amunt pel camí dels
Bandolers
15,330 a frec
d'unes antenes girarem a l'esquerra
15,540 ultrapassem
un dipòsit d'aigua a la dreta
16,000 baixarem
pel camí de l'esquerra bastant pedregós (una mica més endavant hi ha un
mirador i el camí que segueix va a parar
a Mollet)
17,300 cruïlla
(i espai sota un gran arbre per dinar) que a la esquerra va a parar una altra
vegada als aiguamolls i a la dreta cap a Mollet
18,000 dues
alternatives: es pot anar a l'esquerra per un pontet de fusta cap a Mollet, per
sota l'autopista, o a la dreta que també per sota el pont de l'autopista entrem
a Mollet
18,100 a la
ciutat tirar pel carrer Gallecs i a la intersecció amb l'avinguda Rivoli a la
dreta i a la rotonda girar per baixar pel carrer Caldes que uns metres més
avall canvia de nom per dir-se Gaietà Vinzia i arribats a Jaume I, a la dreta i
al segon carrer a l'esquerra per la Rambla, que primer té el nom de Fiveller i
després de Balmes fins a baix de tot
22,000 estació
de la Renfe
traspassarem
les vies pel pas subterrani (escales) i tirarem pel carrer que tenim just
enfront amb llambordes per tal d'anar a trobar un pont que fa una forta pujada
i que passa per sobre l'autopista i ja a l'altra banda agafarem la pista de
terra que davalla a tocar del riu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada